Minicimera de Canvi Climàtic (Nova York, 23 de setembre de 2014)

El 23 de setembre va tenir lloc a Nova York una Cimera sobre Canvi Climàtic dins el context de l'Assemblea de les Nacions Unides. No és el fòrum de cimeres habitual sobre el canvi climàtic que, de forma normal tenen lloc a través de la Conferència de les Parts (COP) reunides cada any, des de 1995, a principi de desembre sota el marc de la Convenció de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC). Però es va aprofitar la reunió de l'Assemblea, on hi havia una concurrència de polítics sense comparació amb les cimeres anuals, per tal de forçar respostes polítiques.

Sentència a Texas contra el fracking

Una notícia interessant per inesperada: segons la CNN un jutjat de Dallas, als Estats Units, ha donat la raó a la família Parr de Texas per la demanda presentada contra l'empresa Plano-based Aruba Petroleum Inc. que explotava amb pous el subsòl per a l'obtenció de gas a través la fractura hidràulica (fracking), alguns molt propers a les propietats de la família afectada. 

El jutjat considera que les diverses alteracions sobre la salut de la família Parm tenen una relació directa amb la contaminació provocada per la pràctica del fracking, donat el mal control sobre les emissions. D'aquesta manera l'empresa haurà d'indemnitzar amb 2,9 milions de dòlars la família per les greus molèsties i problemes que els ha provocat.

Cinquè informe IPCC. Grup de Treball III: mitigació

El grup de treball de l'IPCC sobre mitigació del canvi climàtic es va reunir la setmana passada (Berlín, 7-12 d'abril) per presentar els resultats del seu informe que, junt als del grup de treball I i II, acabaran formant l'informe definitiu del canvi climàtic del grup d'experts de l'IPCC que es presentarà formalment el proper 31 d'octubre i serà (o hauria de ser) la guia d'acció sobre el canvi climàtic dels propers anys per a la societat. 

En aquesta tercera part els experts analitzen les opcions per mitigar el canvi climàtic i els requeriments tecnològics, econòmics i institucionals que es necessiten per fer-ho. L'informe tracta els riscos, incerteses i fonaments ètics de les polítiques sobre canvi climàtic a nivells mundial, nacional i subnacional, analitza mesures de mitigació per a tots els sectors i avalua aspectes financers i d'inversió.

El World Resources Institute (WRI) ja ha fet un primer anàlisi de l'informe i de forma contundent destaca que: encara és possible limitar l'increment de la temperatura als 2ºC que els experts han establert com a límit per sobre del qual la desestabilització dels sistemes naturals tenen difícil retorn. Però per aconseguir-ho cal fer grans canvis.

Cinquè informe IPCC. Grup de Treball II: impactes, vulnerabilitat i adaptació

El passat 30 de març el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) va presentar el segon capítol de l’informe sobre el canvi climàtic. Es tracta de la part de l'informe encarregada al grup de treball II que té per missió avaluar la vulnerabilitat dels sistemes socioeconòmics i naturals al canvi climàtic, les seves conseqüències i les opcions d'adaptació. L'informe està en fase d'edició definitiva i de traducció a les diferents llengües oficials de l'IPCC, però la versió presentada es pot descarregar aquí. D'entrada es pot dir que fa un pas més enllà de l'informe de la tardor passada presentat pel grup I sobre les bases científiques ja que si aquell confirmava l'enorme consens científic sobre l'escalfament del món degut majoritàriament a les activitats humanes, aquest destaca que cada continent està ja experimentant aquests impactes.

Cinquè informe IPCC. Grup de Treball I: les bases físiques

Aquest cap de setmana es farà pública des Yokohama, Japó, una part del darrer informe sobre el canvi climàtic realitzat pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). Pot semblar una mica complicat això de què es vagi per parts però no ho és tant. L’any 1988 el Programa de Nacions Unides sobre el Medi Ambient (PNUMA) i l’Organització Mundial de Meteorologia (OMM) van establir l’IPCC, un panell de 2.000 experts de 100 països d’arreu del món per tal que analitzessin la realitat del canvi climàtic des de diferents punts de vista.

Set milions de morts l'any i seguim contaminant

Avui el dia s'ha despertat amb una informació força sorprenent: set milions de persones van morir l'any 2012 com a conseqüència de respirar aire contaminat ja sigui a l'exterior o a l'interior de les vivendes. Això és el que es desprèn del comunicat de premsa que l'Organització Mundial de Salut ha fet públic aquest matí. Aquesta xifra equival al 12,5% de les morts mundials que es van produir al llarg d'aquell any.

Paul Àries, teòric del decreixement

El decreixement és un corrent, una forma d'entendre el món que camina en direcció oposada al deliri hiperconsumista del capitalisme. La seva tesi principal és que el creixement econòmic per se no suposa cap benefici per a les persones i en tot cas mai no ha de ser ni la fita ni el camí per assolir el desenvolupament humà, l'objectiu final del qual ha de ser satisfer les necessitats de les persones i aconseguir que els humans visquin feliços. Però la finitud de la biosfera fa impossible el camí del creixement econòmic il·limitat doncs els recursos materials i energètics que utilitza per aconseguir-ho són finits. Les tesis sobre el decreixement estan ben treballades en l'àmbit teòric, extensament divulgades en infinitat de publicacions, posades en pràctica en algunes societats de petita i mitjana mida, però encara força absents del debat polític.

Consum de recursos, consum d'energia

Com intento destacar al llarg del bloc el creixement econòmic, concepte que s'ha associat al de desenvolupament i fins i tot al de desenvolupament sostenible, es topa amb els límits de la biosfera, els recursos naturals no renovables, el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat. Per fer funcionar la maquinària capitalista sobre la que estem organitzats com a societat hi ha l'obligació de créixer econòmicament (per acumular capital) i per créixer és necessari consumir. 

Els rius contribueixen a la desfeta dels gels àrtics

Els rius semblen tenir una incidència considerable en la desfeta dels gels àrtics, una situació que no passa a l'Antàrtida per la seva particularitat de tractar-se d'un continent i de l'absència de rius. Les aigües continentals properes a l'Àrtic absorbeixen calor terrestre que arriba a la desembocadura on contribueixen a incrementar la desfeta del gel. 

La "virtualitat" d'Internet en termes materials i energètics

L'ONG Ecologistes en acció va publicar el passat estiu un interessant article sobre l'ús d'Internet i alguns aspectes que envolten la Xarxa. Sota el títol ¿Una red sin límites en un planeta limitado? els autors Javier Almodóvar i Nerea Ramírez ja deixen entreveure el que exposaran al llarg de l'article: la inconsistent metàfora del concepte núvol.