Cinquè informe IPCC. Grup de Treball II: impactes, vulnerabilitat i adaptació

El passat 30 de març el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) va presentar el segon capítol de l’informe sobre el canvi climàtic. Es tracta de la part de l'informe encarregada al grup de treball II que té per missió avaluar la vulnerabilitat dels sistemes socioeconòmics i naturals al canvi climàtic, les seves conseqüències i les opcions d'adaptació. L'informe està en fase d'edició definitiva i de traducció a les diferents llengües oficials de l'IPCC, però la versió presentada es pot descarregar aquí. D'entrada es pot dir que fa un pas més enllà de l'informe de la tardor passada presentat pel grup I sobre les bases científiques ja que si aquell confirmava l'enorme consens científic sobre l'escalfament del món degut majoritàriament a les activitats humanes, aquest destaca que cada continent està ja experimentant aquests impactes.

Algunes idees i exemples que surten a l'informe i que recull el World Resources Institute (WRI):

- els impactes del canvi climàtic no són "emergents" com es deia a l'anterior informe de 2007 sinó que estan ben estesos i són prou significatius impactant els sistemes naturals i humans per tots els continents i oceans;

- els impactes negatius sobre els conreus (ex. blat o blat de moro) són majors que els positius; 

- l'emblanquiment dels coralls és evident;

- s'ha incrementat la mort d'arbres a diverses regions;

- hi ha majors riscos en esdeveniments climatològics extrems com les onades de calor i les inundacions costaneres. Aquests esdeveniments s'han incrementat gradualment des dels anys vuitanta (el 2013 s'han enregistrat 41 desastres meteorològics amb un cost de més de 10.000 milions de dòlars cadascun). Si no es fa res per canviar la tendència d'escalfament globa -i per citar alguns exemples- s'incrementaran les precipitacions extremes al nord d'Europa, ciutats com Mumbai, Miami o Shanghai estaran mot més exposades a les inundacions perquè el nivell del mar pujarà mig metre, i s'incrementaran les onades de calor al nord d'Àfrica per sobre dels nivells actuals (entre 1989 i 2009 al Sàhara Occidental hi ha hagut entre 40-50 dies d'onada de calor cada any);

- per cada grau d'increment de la temperatura els recursos hídrics renovables es reduiran en un 20% per a un 7% de la població mundial;

- Àsia és actualment la regió més afectada per inundacions a nivell mundial (les de 2012 van afectar el 78% de la població). L'informe assenyala que cap a 2100 milions d'asiàtics es veuran obligats a marxar del seu territori per inundacions costaneres;

- un increment de temperatura superior als 2ºC respecte els nivells preindustrials faria que la selva amazònica fos menys densa per l'augment de la sequera i els incendis cosa que no només afectaria els serveis ecosistèmics sinó que incrementaria encara més les temperatures donat que els arbres són embornals de diòxid de carboni. (Els 2ºC és un límit definit per l'IPCC i acceptat a la cimera de Copenhaguen el 2009. Per damunt d'aquest increment es preveu que la desestabilització de molts ecosistemes pot ser irreversible i amb uns efectes multiplicadors d'efectes devastadors);

- si la temperatura puja per damunt dels 4ºC -i hi ha un 20% de probabilitats que s'hi arribi cap a 2100 fins i tot implementant les mesures actuals acordades- hi haurà importants efectes adverses en la producció agrícola i un major risc d'extinció d'espècies;

- els costos econòmics futurs pel fet de no fer res ara seran molt més elevats que si ara es prenguessin les mesures adients. Això no és res de nou: l'economista britànic Nicholas Stern, qui havia treballat com a economista en cap del Banc Mundial i assessorat governs britànics, va elaborar el 2006 un informe que advertia que els costos de no fer res per aturar el canvi climàtic adaptant l'economia per frenar les emissions podrien arribar a ser del 5-10% del PIB mundial, mentre que l'adaptació feta ara seria de l'ordre de l'1% del PIB mundial, xifra assumible;
- l'adaptació al canvi climàtic és necessària i en molts països i regions ja s'està duent a terme. Els països més afectats són els subdesenvolupats ja que tenen menys recursos econòmics per fer-ne front i per la major dependència respecte els recursos naturals.