AIGUA

"La competència ferotge per l'aigua dolça pot esdevenir una font de conflictes i guerres en el futur."
Kofi Annan, secretari general de les Nacions Unides (1997-2006)
* * * * *

Vivim al planeta blau. L'aigua és la clau de la vida i diferencia el nostre planeta dels que l'acompanyen en el seu viatge el·líptic al voltant del Sol. A l'aigua va aparèixer la vida, forma part indissociable dels éssers vius i sense ella la vida, tal i com la coneixem, no hi té cabuda. Les societats humanes s'han sedentaritzat secularment al llarg dels rius i prop dels mars, aprofitant-se dels seus beneficis, desenvolupant canalitzacions per satisfer les seves necessitats i gestionant-la de forma eficient quan ha calgut.

I malgrat trobar-nos al planeta blau només una petita part d'aquest bé tan preuat és aprofitable per als éssers humans. Aigua que, no només ha d'estar disponible sinó que ho ha de fer en bones condicions. I això no succeeix a tot el planeta on el recurs està desigualment repartit: mentre que algunes regions són excedentàries d'altres en pateixen un dèficit. Més de 700 milions de persones viuen en situació d'estrès hídric, 1300 no tenen accés a aigua potable i 3250 no disposen d'un sistema de sanejament apropiat. 

Sectorialment el major consum d'aigua és agrícola. Té sentit ja que en depèn la producció d'aliments malgrat que la ubicació geogràfica d'aquestes produccions no sempre respon a la lògica climatològica de l'entorn sinó a interessos empresarials o fins i tot polítics, que justifiquen així la creació de grans infraestructures d'emmagatzemament i transvasament d'aigua entre conques. Paradoxalment hi ha països que tot i patir dèficit hídric són exportadors nets d'aigua a través del seu comerç cap a l'exterior. En situacions d'escassetat o estrès hídric els sectors agrícola, industrial, serveis i domèstic entren en competència.

Un recurs tan vital com escàs ha de ser gestionat de forma eficient i prudent, posant atenció sobre tots els beneficiaris que en depenen. Els propis ecosistemes en són beneficiaris i la desviació d'aigua cap a altres finalitats pot comportar afectacions extremes per a la seva pervivència i la de la biodiversitat que suporten. La gestió és necessària però segons com s'utilitzi pot ser una arma de confrontació o una eina de cooperació. Tot depèn de les intencions que hi hagi al darrera. Aquesta gestió ha de prendre l'àmbit de les conques com a unitat de gestió per davant les fronteres regionals o nacionals. Només així es pot treballar cooperativament, una de les formes d'adaptació als reptes pròpia de la nostra espècie. 


* * * * *

Si vols accedir a totes les entrades sobre aigua pots clicar sobre l'etiqueta "aiguade la columna de la dreta o fer-ho directament des d'aquí.