ENERGIA

"Una nació que no pot controlar les seves fonts d'energia no pot controlar el seu futur."
Barack Obama, president dels Estats Units d'Amèrica
* * * * *

La societat industrial s'ha construït gràcies als combustibles fòssils. Carbó primer, gas i petroli després han estat claus per suportar el creixement econòmic i el progrés tecnològic mundial. Hem creat un món depenent d'uns recursos energètics gairebé màgics, energia fàcil i barata que fins fa poc semblava inesgotable.

Entrats al segle XXI la situació ha canviat: del carbó se sap que és el combustible fòssil més brut i que contribueix proporcionalment més a l'increment de l'efecte d'hivernacle i al canvi climàtic, del gas que qui té l'aixeta la pot utilitzar com a eina de pressió en benefici dels seus interessos i del petroli que s'ha superat el seu pic d'extracció de manera que cada cop té un cost econòmic major. Però el model consumista no s'atura. Les necessitats energètiques de les societats industrials nascudes en la trampa de l'abundància de combustibles barats segueixen creixent al ritme de la seva producció i del seu consum. Prendre posició pel domini dels escassos recursos ha esdevingut clau de les polítiques geoestratègiques de molts governs. Un posicionament que en no pocs casos ha derivat en conflictes polítics i armats.

Davant el panorama actual les energies renovables, energies netes, tenen camí a recórrer però limitat ja que no poden mantenir el sistema energètic de sobreconsum actual o substituir els carburants utilitzats al transport per carretera. Per la seva banda, la bandera de l'energia nuclear és brandada per alguns com a energia neta i segura tot i que amaga un seguit de contradiccions que fan pensar més en un negoci especulatiu que en una veritable solució a la fallida energètica.

Sense menystenir la necessitat de progressar en l'eficiència energètica, constantment superada per l'efecte rebot en el consum, no sembla que hi hagi gaires opcions que no passin per l'estalvi energètic, amb un recorregut individualment curt ja que precisa de canvis d'àmbit social a mitja escala que transcendeixen l'acció personal.

Ens trobem davant un atzucac? No està gens clar. En tot cas, i en absència d'alternatives reals, és possible plantejar-se l'escassetat energètica com una oportunitat d'imaginar models de societats futures possibles, amb menors requeriments energètics i desenvolupar noves eines de funcionament per fer-los reals.

* * * * *

Si vols accedir a totes les entrades sobre energia pots clicar sobre l'etiqueta "energiade la columna de la dreta o fer-ho directament des d'aquí.