PETJADA ECOLÒGICA

"La terra no és una herència dels nostres pares, sinó un préstec dels nostres fills."
Proverbi indi

* * * * *

Les activitats que realitzem els éssers vius tenen un impacte sobre l'entorn. No hi ha excepció. La vida, matèria ordenada, suposa una inversió energètica i de materials que s'obtenen de l'entorn, alterant-lo. Aquest intercanvi d'àtoms i molècules entre els éssers vius i el medi és inevitable. L'impacte generat, però, pot tenir diferents magnituds en funció del moment i el lloc on es produeixi així com de la quantitat d'individus que intervinguin i de la capacitat mobilitzadora dels recursos dels mateixos. La vida a nivell d'ecosistema, des d'una gota d'aigua al planeta en la seva totalitat, estableix mecanismes d'interacció entre els diferents éssers vius i inerts per on circula. Les petites o grans alteracions que es produeixen en ells són assimilades a través de la capacitat de resiliència del medi que s'adapta a la nova situació. La coevolució dels organismes que conformen les xarxes de relació permet mantenir l'entorn en equilibri dinàmic respecte les pertorbacions que l'afecten.

Tanmateix l'espècie humana ha assolit uns nivells d'impacte extraordinaris a través de l'elevat ús de recursos planetaris i dels productes de rebuig que genera. Creixent de forma exponencial des de la Revolució Industrial la nostra espècie va deixant un rastre devastador a l'entorn esgotant recursos i malmetent-ne d'altres. És el que anomenem petjada ecològica, indicador desenvolupat a la passada dècada dels noranta. 

Des d'aleshores s'elaboren dades sobre el consum de recursos i l'espai necessari per absorbir els rebuigs de l'espècie humana, ja sigui per regions o països, és a dir, la petjada ecològica. Aquest consum es compara amb la capacitat productiva del planeta per veure si aquesta és suficient per satisfer la demanda. Els resultats, desiguals en funció del país tractat, mostren que el planeta esta sobreexplotat ja que es necessitaria mig planeta més perquè el balanç fos equilibrat, sostenible. Es consumeix més del que el planeta produeix. I això comptant només el consum de l'espècie humana!, és a dir, sense tenir en consideració la resta d'éssers vius que també tenen necessitat de recursos.

El món és conscient d'aquesta realitat. Les dades són conegudes, públiques i contrastades. I es pot treballar des de dues perspectives per tal de reduir el dèficit ecològic existent: a través de la reducció de la petjada ecològica, i per tant amb la reducció del consum, o per l'increment de la productivitat biològica del planeta i en conseqüència fent mà de la tecnologia per millorar l'eficiència. Ambdues opcions semblen complementàries però pateixen de limitacions que cal abordar decididament i sense demagògies per evitar el col·lapse del sistema.

* * * * *

Si vols accedir a totes les entrades sobre la petjada ecològica pots clicar sobre l'etiqueta "petjada ecològicade la columna de la dreta o fer-ho directament des d'aquí.