10 de març de 2014

La "virtualitat" d'Internet en termes materials i energètics

L'ONG Ecologistes en acció va publicar el passat estiu un interessant article sobre l'ús d'Internet i alguns aspectes que envolten la Xarxa. Sota el títol ¿Una red sin límites en un planeta limitado? els autors Javier Almodóvar i Nerea Ramírez ja deixen entreveure el que exposaran al llarg de l'article: la inconsistent metàfora del concepte núvol.

I és que Internet, lluny d'aquesta imatge de virtualitat que té al seu darrere, implica un ús d'infraestructures (servidors, cablejats), materials (coltan, coure, platí,...) i energia (el to normal consumeix una potència de 0,00001 W) que transcendeix la immaterialitat amb un seguit d'impactes socials i ambientals que van des de l'extracció de materials en condicions socials precàries en països pobres, fins a les emissions de diòxid de carboni equivalents en l'actualitat a les emeses per Alemanya (cada correu enviat equival a una emissió de quatre grams de diòxid de carboni).

L'ús massificat d'Internet, on el número d'aparells connectats supera en escreix el d'habitants del planeta, no suposa una reducció en l'ús de recursos sinó que ha implicat un increment d'aquests. És el que es coneix com a efecte Jevons o efecte rebot, en què una gran quantitat de gent consumint un recurs de forma més eficient -en termes relatius- acaba suposant un consum -en valor absolut- molt més gran. I aquest ús ha canviat també els paradigmes en les relacions socials. Lluny de fer-ne cap estudi detallat, l'article mostra un seguit d'idees per reflexionar. Clars i obscurs d'una eina que aposta per l'horitzontalitat davant la verticalitat però que, segons els autors, corre el perill que acabi compartint més la indignació que la pròpia acció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada