El passat 22 de gener la Comissió Europea va presentar una comunicació sobre els objectius per al 2030 en matèria de clima i energia. Aquesta comunicació sota el títol A policy framework for climate and energy in the period from 2020 to 2030 s'ha traspassat entre d'altres organismes al Parlament Europeu per tal que l'aprovin i la converteixin en un compromís oficial de la UE a l'inici de 2015. La comunicació va ser presentada pel president de la Comissió Europea, Durao Barroso, acompanyat de la Comissària d'Acció pel Clima, Connie Hedegaard i el Comissari d'Energia, Günther Oettinger.
La proposta suposa un compromís vinculant de la UE de reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle en un 40% per a l'any 2030 respecte els nivells de 1990 (any que es pren com a base a partir del qual es comparen les emissions actuals) i assolir un percentatge de participació de les energies renovables en el consum global de la UE del 27% per al mateix any.
Aparentment es tracta d'una proposta agosarada per la seva envergadura, especialment en comparació amb altres països industrialitzats i amb les anomenades economies emergents. Però els objectius fixats no semblen satisfer als defensors d'una lluita decidida contra el canvi climàtic i a favor de les energies renovables. Els crítics parlen d'objectius poc ambiciosos, d'insuficients per frenar l'increment de la temperatura planetària per sota dels dos graus centígrads (un valor consensuat des del món científic a partir del qual es considera que la desestabilització ambiental planetària no té marxa enrere), i de poc satisfactoris per l'escàs compromís amb les energies renovables i amb l'eficiència energètica, tema aquest darrer que no arriba a ser esmentat en la comunicació. I és que amb les perspectives obertes amb l'anterior compromís de 2008 del 20-20-20 cabia esperar molt més.
En aquell moment es parlava de què per al 2020 hi hauria un 20% de reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle respecte l'any 1990, una participació de les energies renovables del 20% al mix energètic europeu i una millora en l'eficiència energètica també del 20%. Amb la nova proposta malgrat que aparentment siguin valors més alts que els previstos per a 2020 (cosa lògica d'altra banda si es vol aconseguir seguir reduint les emissions per a 2050 fins el 80-95% respecte 1990), es qüestiona que sense prendre cap mesura ambiental ja s'aconseguiria una reducció del 32% així que el 40% no és cap gran esforç i que la participació de les renovables del 27% és per al global de la UE i no de forma vinculant per als diferents països de manera que uns cobriran els despropòsits dels altres. A més a més, la comunicació no parla de la reducció del 20% del consum en relació a l'eficiència energètica qüestió que es deixa per a una altra ocasió.
Aquest retrocés, justificat segons la comunicació pels canvis en el context de crisi econòmica, ve acompanyat pel frec a frec entre els dos comissaris -clima i energia- amb objectius aparentment divergents i sotmesos a les pressions dels sectors energètics contraris a les energies renovables.
El més positiu de la comunicació sembla que vindria del fet que la reducció del 40% de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle s'hauria de produir íntegrament i per tant no es podran comptabilitzar les inversions fetes a través de projectes ambientals en països en desenvolupament, cosa que sí permet el Protocol de Kyoto a través dels Mecanismes de Desenvolupament Net.
Per acabar de lligar aquesta informació val la pena que facis una ullada a banda dels documents oficials enllaçats més amunt, a la notícia tal com la va publicar la web Energías renovables on es fa un repàs de les diferents crítiques recollides i de l'article de la Fundación renovables que va en la mateixa línia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada