4 de febrer de 2014

L'Àrtic es desfà alhora que augmenta el diòxid de carboni

El canvi climàtic es manifesta de diverses maneres. La desfeta de gel del casquet polar de l'Àrtic n'és una. Malgrat que el gel àrtic pateix contraccions i expansions de superfície en funció de l'època de l'any -al final de l'estiu de l'hemisferi Nord assoleix el seu mínim d'extensió i durant l'hivern es recupera- existeixen evidències quantificades que demostren que aquesta recuperació cada cop és menor. Aquí pots descarregar-te les dades de l'extensió del gel del període 1979-2013 preses a la mateixa època de l'any publicades per l'Earth Policy Institute. La desfeta del gel àrtic només és una de les evidències del canvi climàtic que s'afegeix a les desfetes de les glaceres de les muntanyes, l'escalfament de l'aigua marina, les alteracions dels cicles biològics de determinades espècies o els canvis en la distribució de les pluges entre d'altres manifestacions.

El cas del gel de l'Àrtic es significativament diferent al que succeeix a l'extrem oposat, al pol Sud: mentre que a l'Àrtic el gel sura sobre el mar l'Antàrtida és un continent i el gel està sobre terra ferma. Així, el gel que es desfà a l'Àrtic no contribueix a augmentar directament el nivell de l'aigua del mar igual que no ho fan els glaçons que es desfan en un got amb whisky. En canvi, el gel que es desfà de l'Antàrtida, a l'igual que el procedent de les glaceres, és aigua que s'afegeix al mar i que en conseqüència contribueix a l'augment del nivell del mar, amb totes les repercussions que això suposa.

A l'Àrtic l'impacte del canvi climàtic es magnifica si es compara amb altres regions, especialment terrestres: el color blanc de la neu i el gel té un albedo molt alt de manera que reflecteix gran part de la radiació solar. Però a mesura que l'extensió del gel es redueix el color que apareix a sota és el fosc de l'oceà el qual reflecteix menys radiació i n'absorbeix més, escalfant-se i per tant contribuint de forma retroalimentada a desfer més gel el qual, al seu torn, deixarà més mar a la vista i així successivament. L'efecte és imparable i és aquesta retroalimentació la que fa que els increments de temperatura siguin molt més evidents a la regió àrtica que a altres zones del planeta. Aquesta disminució de superfície gelada és ben coneguda per les empreses de transport de mercaderies que veuen com s'obren noves vies de transport entre països i continents amb la reducció consegüent de costos, i també pels polítics i les grans empreses extractives coneixedores de la riquesa mineral i les reserves energètiques que hi ha al fons marí àrtic, cada cop més accessible a la seva explotació. Malauradament l'Àrtic no gaudeix de cap normativa que el protegeixi com succeeix amb el Tractat Antàrtic.

Avui vull destacar el següent gràfic on s'observa de forma evident que existeix una relació molt clara entre la disminució del gel àrtic i l'increment de la concentració de diòxid de carboni (CO2) a l'atmosfera per l'ús intensiu dels combustibles fòssils. El gràfic forma part d'una petita nota publicada per l'Earth Policy InstituteAl gràfic es pot veure com les dues línies divergeixen de forma inversament proporcional especialment al llarg del segle XX: en el moment en què augmenta la concentració de diòxid de carboni comença a disminuir l'extensió del gel àrtic. Un signe més que no pot deixar indiferent ningú. 


4 comentaris:

  1. Veient les polítiques mediambientals actuals i la decisió de la UE de flexibilitzar la normativa sobre les emissions de CO2 a l'atmosfera em sembla que a més d'un el deixa indiferent, malauradament.
    El que més espanta és que aquesta decisió la prenen empesos per la crisi econòmica. Però són incapaços de relacionar crisi econòmica, de valors i mediambiental! A molt curt termini les empreses potser no hauran de gastar en despeses que per a ells són secundàries però a poc mitjà termini les conseqüències seran nefastes. Per a les empreses i per a la resta del planeta.

    ResponElimina
  2. Com a ciutadà normal, es a dir, sense ser cap propietari de cap planta energètica que consumeix energia fòssil, què hi puc fer?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig a intentar donar idees ja que la resposta no és immediata. Hi ha dos àmbits diferenciats sobre el tema: allò que ens queda més a prop i allò que ens és molt distant. L’Àrtic es desfà per l’excés d’emissions de diòxid de carboni degut a la utilització de combustibles fòssils (gas, carbó i petroli). Per tant, tot allò que contribueixi a reduir l’ús d’aquests combustibles hi pot ajudar. El que ens queda a prop són les mesures d’estalvi i d’eficiència energètica (llums, consum de proximitat, tecnologies més eficients, transport públic, electricitat de fonts renovables –cosa que es pot triar, etc.). Però els resultats queden lluny de l’Àrtic ja que es requereixen mesures de caire internacional o global per revertir la situació. I això ja és més complexa. Des del meu punt de vista el problema rau en el model de societat basat en el creixement econòmic. Tot està muntat per afavorir-lo i perquè es realitzi a través del (híper)consum de productes i això implica (híper)consum energètic = més emissions de diòxid de carboni. Trencar aquesta dinàmica mundial és un treball social i polític al qual avança a un ritme més lent que el canvi global: la incidència en el teu poble o comunitat de veïns fins assolir una massa crítica que mogui un ajuntament cap a un canvi d’estructura i aquest a la seva autonomia, país, regió... Es tracta d’un canvi de paradigma: créixer no és sinònim ni de benestar ni de felicitat! I el treball educatiu i divulgatiu és imprescindible per aconseguir aquest canvi en la forma de veure i interpretar el món. Hi ha un llibre que tracta el tema de manera brillant i que el recomano molt: “Mejor con menos” del filósof Joaquim Sempere. És d’aquelles lectures que t’ajuden a entendre que els canvis són necessaris. De fet, són faves contades: els límits de recursos estan aquí mateix. L’eficiència energètica, necessària, no pot fer-nos pensar que la tecnologia ho arreglarà tot al darrer moment. Com a molt ho endarrerirà, però arribarà un dia, i les tensions mundials ens fan entendre que no pot ser molt llunyà, en què la falta de recursos energètics (i d’altres tipus com l’aigua o el sòl) ens obligarà a fer aquest canvi de paradigma. La meva proposta és avançar-nos perquè aquest canvi no sigui traumàtic sinó d’una forma ordenada per tal que en surtin perjudicats el mínim de persones. Utòpic? D’acord. Molt millor que impossible...

      Per cert, tens un bloc molt potent... Felicitats!!!

      Elimina
    2. D'acord... em puc sentir mig bé, vaig a treballar amb transport públic i evito fer gastos innecessaris, de fet, per nadal ja porto uns anys que amb els pares res de regals, que llavors no es fan servir... Ara només em cal conscienciar a la resta de la població mundial :P
      Gràcies per la felicitació del bloc, el teu també es molt interessant! Et fa pensar!

      Elimina