11 de febrer del 2014

Algunes notes sobre la petjada ecològica

La petjada ecològica és una mesura de la demanda de recursos sobre els ecosistemes de la Terra. Proporciona una idea de l'impacte que genera l'espècie humana sobre el planeta. El pare de la criatura va ser el científic William Rees l'any 1992, perfeccionada posteriorment pel seu deixeble Mathis Wackernagel, actual president de la Global Footprint Network, un think tank que promou eines a favor de la sostenibilitat.

El principi sobre el que es basa la petjada ecològica i que ens indica fins a quin punt és o no sostenible és el següent: el planeta té una capacitat de producció biològica (biocapacitat) entesa com la capacitat de produir recursos renovables, proporcionar terra per construir i oferir serveis d'absorció com ara la captura del carboni. Aquesta biocapacitat no és la mateixa arreu del planeta: per exemple, és molt més alta a una selva tropical que al gel antàrtic. Els recursos generats són utilitzats pels éssers vius per a desenvolupar les seves funcions vitals. La nostra espècie en particular, amb un metabolisme exogen molt superior al que necessita per viure, consumeix o utilitza part d'aquests recursos per alimentar-se, vestir-se, produir energia, desplaçar-se, crear eines, infraestructures o absorbir deixalles i residus. Aquesta utilització dels recursos és el que coneixem com a petjada ecològica.

El planeta Terra s'ha mantingut durant milions d'anys en equilibri dinàmic entre la generació de recursos i el seu ús o consum. Mentre la petjada ecològica ha estat inferior a la biocapacitat del planeta s'ha viscut dins un sistema sostenible. A partir del moment en què s'inverteix la situació, és a dir que el ritme de consum és superior al de la regeneració natural dels recursos, aquest desajustament produeix un dèficit o deute ecològic. I això ha passat a escala mundial des de mitjan del segle passat de manera que, actualment, la humanitat consumeix la producció equivalent a la d'un planeta i mig. Com que encara no consumim recursos d'altres planetes, això implica que a banda de consumir els recursos generats anualment per la Terra també estem consumint i malmetent recursos estructurals, justament els responsables de produir recursos renovables i oferir serveis ecosistèmics. 

A l'hora de parlar de petjada ecològica, per tant, és important veure si existeix o no un desequilibri entre el que es consumeix i es produeix. Els càlculs es poden fer per individu o bé per regions o països. Per fer-los la petjada ecològica s'assimila a la superfície de terreny de productivitat mitjana necessària per aportar els recursos materials i energètics per satisfer el nostre consum i absorbir els residus generats. Com que la productivitat no és la mateixa arreu del món es fa un càlcul mig de la productivitat del planeta i s'utilitza com a unitat l'hectàrea global (hag), una superfície d'una hectàrea amb aquesta productivitat mitjana. Dividint la biocapacitat planetària d'un any (en aquest cas amb les darreres dades disponibles, de 2008) per la població mundial dóna que cada persona disposa d'1,8 hag. Però en realitat la petjada ecològica de 2008 va ser de 2,7 hag per persona, un 50% més que equival als 1,5 planetes esmentats abans. 

Evidentment no tots els països ni totes les persones tenen una petjada ecològica d'igual magnitud i així la petjada ecològica esdevé també un indicador de desigualtat social. Però d'això en parlaré en un altre post.

Davant el dèficit ecològic mundial, es proposen dos tipus de mesures per aconseguir el retorn a la sostenibilitat: reduir la petjada ecològica (i això vol dir disminuir el consum, millorar l'eficiència tecnològica i estabilitzar la població) i augmentar la productivitat del planeta (cosa que té límits i conseqüències importants per als ecosistemes).

Una darrera observació: els càlculs realitzats sobre quina és la petjada màxima que podríem fer per estar dins els límits de sostenibilitat del planeta, estan infravalorats doncs estan calculats com si la nostra espècie fos l'única del planeta, és a dir, sense deixar recursos per a les altres espècies! S'entén així que la biodiversitat planetària estigui sotmesa a una gran pressió.


* * * * *

Si vols més informació fes una ullada al Living Planet Report, l'informe bianual on es presenten les petjades ecològiques i les biocapacitats dels diferents països. Aquest informe està preparat per WWF, la Global Footprint Network i la Zoological Society of London

2 comentaris:

  1. Una de les petjades ecològiques més altes d'Europa és la d'Andorra segons unes dades de l'any 2009

    http://www.bondia.ad/societat/la-petjada-ecologica-del-pais-es-una-de-les-mes-elevades-deuropa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Núria, he entrat a la nota del diari que m'adjuntes però no puc contrastar-ho amb les dades que jo tinc ja que a l'Informe del Planeta Viu no es donen les dades per Andorra i les dels altres països que s'esmenten a la notícia no coincideixen. Dedueixo que qui ha calculat les dades citades a l'article deu haver utilitzat alguna metodologia similar però no exactament igual a la de WWF i companyia. En tot cas està clar que Andorra té un valor insostenible.

      Elimina