20 de març del 2014

Paul Àries, teòric del decreixement

El decreixement és un corrent, una forma d'entendre el món que camina en direcció oposada al deliri hiperconsumista del capitalisme. La seva tesi principal és que el creixement econòmic per se no suposa cap benefici per a les persones i en tot cas mai no ha de ser ni la fita ni el camí per assolir el desenvolupament humà, l'objectiu final del qual ha de ser satisfer les necessitats de les persones i aconseguir que els humans visquin feliços. Però la finitud de la biosfera fa impossible el camí del creixement econòmic il·limitat doncs els recursos materials i energètics que utilitza per aconseguir-ho són finits. Les tesis sobre el decreixement estan ben treballades en l'àmbit teòric, extensament divulgades en infinitat de publicacions, posades en pràctica en algunes societats de petita i mitjana mida, però encara força absents del debat polític.


Hi ha diferents persones provinents del món acadèmic i particularment de la veïna França que han fet possible la divulgació d'aquesta forma de pensament. Serge Latouche, economista, escriptor i conferenciant carismàtic i infatigable potser és la cara més visible d'aquest corrent. Però n'hi ha d'altres, entre els quals destaca la vitalitat del politòleg Paul Ariès. L'entrevista de menys de set minuts que pots veure al vídeo adjunt dóna una idea de la forma d'entendre el món dels defensors del decreixement i del seu paper destacat en la divulgació d'aquest corrent que esdevé imprescindible per assegurar la supervivència tranquil·la de les societats humanes. Pots accedir a una altra entrevista més extensa a través d'aquest enllaç

4 comentaris:

  1. Bé... si això del decreixement no funciona, sempre ens quedarà fugir de la Terra i explotar altres planetes, per sort l'univers es ample...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho descartis. Potser no anirem a viure a altres planetes però no dubtis que s'intenti extreure'n materials per seguir mantenint el nostre nivell de creixement...

      Elimina
  2. Els que governen, els que remenen les cireres, haurien de fer un gir important en les seves polítiques consumistes. Però malauradament són els primers no interessats en el decreixement perquè en moltes ocasions són ells els que experimenten el creixement econòmic individual.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és exactament així: la classe dominant vol que les coses segueixin així i des del poder econòmic condicionen les polítiques nacionals al seu favor. Això ho explica molt bé Susan George als seus darrers llibres, de lectura recomenable per cert, però ja en parlaré en un altre moment, tot i que a A CONTRATORRENT hi ha una entrada que en fa referència: http://acontratorrent.blogspot.com.es/2013/03/susan-george-sabiduria-i-revolta.html

      Elimina