28 de març del 2014

Cinquè informe IPCC. Grup de Treball I: les bases físiques

Aquest cap de setmana es farà pública des Yokohama, Japó, una part del darrer informe sobre el canvi climàtic realitzat pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). Pot semblar una mica complicat això de què es vagi per parts però no ho és tant. L’any 1988 el Programa de Nacions Unides sobre el Medi Ambient (PNUMA) i l’Organització Mundial de Meteorologia (OMM) van establir l’IPCC, un panell de 2.000 experts de 100 països d’arreu del món per tal que analitzessin la realitat del canvi climàtic des de diferents punts de vista.

Així l’IPCC s’organitza en tres grups de treball: el grup I analitza les bases físiques i científiques del canvi a partir de les darreres dades, modelitzacions i projeccions. El grup II tracta sobre els impactes, l’adaptació i la vulnerabilitat al canvi climàtic, és a dir, les conseqüències que té el canvi climàtic sobre els sistemes naturals i els éssers vius, inclosos els humans. El grup III, sempre a partir de les darreres dades obtingudes, mira de plantejar les formes de mitigació possible davant el canvi climàtic: què es pot fer per frenar-lo o per reduir-ne els seus efectes. Els tres grups presenten els seus resultats per separat i aleshores s’elabora un informe de síntesi que constituirà l’informe sobre el canvi climàtic que tindrà vigència fins a l’aparició del següent que, sense tenir una periodicitat fixada, es produeix més o menys cada quatre o cinc anys. El primer informe es va presentar el 1990 i va impulsar la creació de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC). Els següents van ser de 1995, 2001 i 2007. Actualment s’està elaborant el cinquè informe: elgrup I va presentar la seva part el setembre passat, el grup II ho farà aquest dilluns que ve i el grup III d’aquí a un parell de setmanes. L’informe de síntesi està previst que es presenti a final d’octubre.

Grup de Treball I. Les bases físiques
L'informe aprofundeix en el que deien els informes precedents però cada cop amb nivells de confiança i graus de probabilitat majors. Resumint:
- l'escalfament en el sistema climàtic és inequívoc i les emissions de diòxid de carboni en són el principal responsable
- molts dels canvis observats no tenen precedents en mil·lennis
- cada un dels tres darrers decennis ha sigut més càlid en la superfície terrestre que qualsevol anterior des de 1850

- als vint darrers anys els mantells de gel de Groenlàndia i l'Antàrtida han perdut massa i les glaceres han continuat reduint-se i s'ha perdut mantell de neu a l'hemisferi nord

- des de mitjan del segle XIX el ritme d'elevació del nivell del mar ha estat superior a la mitjana dels dos mil·lennis anteriors

- als darrers 800.000 anys les concentracions atmosfèriques de diòxid de carboni (CO2), metà (CH4) i òxid nitrós (N2O) han augmentat des de 1750 degut a l'activitat humana; el 2011 les concentracions d'aquests gasos excedien als nivells preindustrials el 40%, el 150% i el 20%, respectivament; 
- les concentracions de diòxid de carboni han augmentat aquest 40% degut principalment a les emissions dels combustibles fòssils i en segon terme a les emissions derivades del canvi d'ús del sòl; els oceans han absorbit el 30% del diòxid de carboni emès pels humans provocant la seva acidificació

- es detecta la influència humana en l'escalfament de l'atmosfera i l'oceà, en alteracions en el cicle global de l'aigua, en reduccions de la quantitat de neu i gel, en l'elevació mitja mundial del nivell del mar i en canvis en alguns fenomens climàtics extrems

- pel que fa als diferents escenaris de prospecció que es contemplen és probable que per a final de l'actual segle la temperatura global en superfície sigui superior en 1,5ºC a la del període entre 1850 i 1900 (excepte en un cas). Per alguns escenaris la temperatura probablement serà superior als 2ºC. L'escalfament continuarà més enllà d'aquest segle
- els canvis que es produiran en el cicle global de l'aigua no seran uniformes. S'accentuarà el contrast entre les regions i les estacions humides i seques
- el gel de l'Àrtic seguirà reduint-se 
- els oceans seguiran escalfant-se durant aquest segle, la calor penetrarà fins a les capes profundes dels oceans i afectarà el pH i la circulació oceànica
- el nivell del mar seguirà augmentant durant el present segle i possiblement a un ritme superior a l'observat durant el període 1971-2010 degut al major escalfament dels oceans i a la major pèrdua de massa de les glaceres i dels mantells de gel

- la majoria dels aspectes del canvi climàtic perduraran molts segles encara que s'aturessin les emissions de diòxid de carboni

4 comentaris:

  1. Si al final encara serà veritat lo del canvi climàtic.... :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí... però seguim com si no anés amb nosaltres. Encara sort que els negacionistes climàtics cada cop són menys i van desapareixent. Les coses van canviar a partir del moment en què George Bush va acceptar la seva existència... comentaristes "totòlegs" com en Sala Martín van reconsiderar les seves postures. Però pel camí van fer molt mal... sempre es diu que una declaració d'un tertulià fent un cafè té més impacte i se'l creu més que milers d'articles científics que vagin en direcció oposada... curiosament quan parlem de bancs i problemes econòmics i financers la gent es creu els economistes, si es parla de fórmula 1 els experts en el tema, i si és un tema mèdic la gent confia en el criteri dels metges... en canvi sembla que tothom pot opinar (encara que no siguin experts) de temes ambientals i concretament del canvi climàtic total impunitat...

      Elimina
  2. No hi havia pensat mai en un canvi de pH però, clar, és lògic. Això em porta a pensar també en un canvi de salinitat deguda a la fusió dels casquets polars. No sé ben bé en quina proporció ni si l'impacte és molt elevat però segur que influeix en la biodiversitat marina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El tema del pH és greu perquè l'acidificació de les aigües ja pots intuir el trastorn que suposarà per a la diversitat del medi. I sobre la salinització també afecta. L'aigua dolça dels casquets polars fan que hi hagi menys salinitat al mar i per tant canvia la seva densitat. Això pot frenar l'arribada de la cinta transportadora de calor que puja del Golf de Mèxic cap a l'Atlàntic Nord i que fa que es suavitzi la temperatura a la costa occidental europea (ja veus com els hiverns a Barcelona o a Nova York són prou diferents a nivell tèrmic malgrat que les dues ciutats es troben a la mateixa latitud, i la causa està en aquest corrent del Golf. Doncs bé, si la salinitat es modifica es parla de què aquest corrent pot quedar frenat de manera que s'ha especulat en què, malgrat pugin les temperatures a escala mundial pot ser que Europa occidental passi a patir hiverns molt més freds per falta d'aigües (i aire, evidentment) més càlid. Això ja sortia, tot i que de forma exagerada i alarmista, a la pel·lícula "El día de mañana"...

      Elimina