Cinquè informe IPCC. Grup de Treball I: les bases físiques

Aquest cap de setmana es farà pública des Yokohama, Japó, una part del darrer informe sobre el canvi climàtic realitzat pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). Pot semblar una mica complicat això de què es vagi per parts però no ho és tant. L’any 1988 el Programa de Nacions Unides sobre el Medi Ambient (PNUMA) i l’Organització Mundial de Meteorologia (OMM) van establir l’IPCC, un panell de 2.000 experts de 100 països d’arreu del món per tal que analitzessin la realitat del canvi climàtic des de diferents punts de vista.

Set milions de morts l'any i seguim contaminant

Avui el dia s'ha despertat amb una informació força sorprenent: set milions de persones van morir l'any 2012 com a conseqüència de respirar aire contaminat ja sigui a l'exterior o a l'interior de les vivendes. Això és el que es desprèn del comunicat de premsa que l'Organització Mundial de Salut ha fet públic aquest matí. Aquesta xifra equival al 12,5% de les morts mundials que es van produir al llarg d'aquell any.

Paul Àries, teòric del decreixement

El decreixement és un corrent, una forma d'entendre el món que camina en direcció oposada al deliri hiperconsumista del capitalisme. La seva tesi principal és que el creixement econòmic per se no suposa cap benefici per a les persones i en tot cas mai no ha de ser ni la fita ni el camí per assolir el desenvolupament humà, l'objectiu final del qual ha de ser satisfer les necessitats de les persones i aconseguir que els humans visquin feliços. Però la finitud de la biosfera fa impossible el camí del creixement econòmic il·limitat doncs els recursos materials i energètics que utilitza per aconseguir-ho són finits. Les tesis sobre el decreixement estan ben treballades en l'àmbit teòric, extensament divulgades en infinitat de publicacions, posades en pràctica en algunes societats de petita i mitjana mida, però encara força absents del debat polític.

Consum de recursos, consum d'energia

Com intento destacar al llarg del bloc el creixement econòmic, concepte que s'ha associat al de desenvolupament i fins i tot al de desenvolupament sostenible, es topa amb els límits de la biosfera, els recursos naturals no renovables, el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat. Per fer funcionar la maquinària capitalista sobre la que estem organitzats com a societat hi ha l'obligació de créixer econòmicament (per acumular capital) i per créixer és necessari consumir. 

Els rius contribueixen a la desfeta dels gels àrtics

Els rius semblen tenir una incidència considerable en la desfeta dels gels àrtics, una situació que no passa a l'Antàrtida per la seva particularitat de tractar-se d'un continent i de l'absència de rius. Les aigües continentals properes a l'Àrtic absorbeixen calor terrestre que arriba a la desembocadura on contribueixen a incrementar la desfeta del gel. 

La "virtualitat" d'Internet en termes materials i energètics

L'ONG Ecologistes en acció va publicar el passat estiu un interessant article sobre l'ús d'Internet i alguns aspectes que envolten la Xarxa. Sota el títol ¿Una red sin límites en un planeta limitado? els autors Javier Almodóvar i Nerea Ramírez ja deixen entreveure el que exposaran al llarg de l'article: la inconsistent metàfora del concepte núvol.

Un planeta a la deriva. Converses sobre el canvi global

Cap a final de 2011 vaig entrar en una llibreria de Barcelona i em vaig passejar per la secció de llibres de ciència per si hi havia res de nou que em pogués interessar. I allà, entre els prestatges em vaig trobar amb un llibret que de seguida em va captivar més pel seu subtítol que pel propi títol: Un planeta a la deriva. Converses sobre el canvi global. A la portada, tres pingüins emperadors en una planxa de gel surant en un mar obert deixava entreveure el seu contingut.

Més blat de moro transgènic a la UE

El passat 11 de febrer el Parlament Europeu va mostrar el seu rebuig a l'autorització del blat de moro transgènic TC1507. Malgrat que 19 països hi van votar en contra -i només cinc a favor entre els quals Espanya- no es va arribar però a la majoria qualificada necessària per frenar la seva autorització. 

Estadístiques sobre petjada ecològica (actualització: febrer 2014)

Com ja he comentat en una entrada prèvia l'Informe sobre el Planeta Viu publicat per WWF en col·laboració amb la Global Footprint Network i la Zoological Society of London, és la referència mundial en el càlcul de la petjada ecològica i de la capacitat productiva o biocapacitat del planeta.

Algunes notes sobre la petjada ecològica

La petjada ecològica és una mesura de la demanda de recursos sobre els ecosistemes de la Terra. Proporciona una idea de l'impacte que genera l'espècie humana sobre el planeta. El pare de la criatura va ser el científic William Rees l'any 1992, perfeccionada posteriorment pel seu deixeble Mathis Wackernagel, actual president de la Global Footprint Network, un think tank que promou eines a favor de la sostenibilitat.